Santuari de Santa Afra

+ imagenes

Hoy excursión al Santuari de Santa Afra. Otro precioso Santuari de Girona ubicado en medio de la Vall de LLemena, al lado de la la población de Sant Gregori y muy cerquita de Girona Capital. Cogemos la carretera GI-531, y pasado 2km de Sant Gregori dirección Sant Aniol de Finestres, encontramos un desvío a la izquierda con un letrero indicador del Santuari. No tiene perdida y hay como unos 4 km de pista pavimentada que acaba en el Santuari, después de cruzar un bosque humedo y tupido mediterraneo de encinas y pinos.

Iba a explicaros la historia del Santuari, pero ya hay una web  LLEMENA UN SECRET DE LA NATURA donde explica todo muy bien y cien veces mejor que lo pueda hacer yo, así que espero que con su permiso haré un pegar y copiar.

Sta. Afra, un dels Santuaris més populars de la Vall de Llémena, és un santuari d’important devoció, lloc de pelegrinatge i aplecs, ubicat a la parròquia de Ginestar, terme municipal de Sant Gregori. És un lloc on es pot apreciar la part baixa de la vall, una bona part de la Selva i de l'Empordà. Es veu la muntanya de Sant Grau a ponent, la de Rocacorba al nord, les Gavarres a sol ixent, i les de Sant Feliu i Tossa a migjorn. Dintre d'aquest quadre paisatgístic s'aprecia també perfectament el pla de Girona, la Selva, Cassà, Llagostera, el pla de Sant Gregori, Ginestar, Cartellà, Sant Medir i els campanars de Canet d'Adri, Adri i Moncalt. Tota una panoràmica.

Explica la tradició que una humil pastora de Ginestar, tot guardant el seu petit ramat, veié durant un 5 d’agost una clapa de neu a on hi havia l’hort del santuari. Tota estranyada, ho féu saber als habitants dels masos veïns que, quan hi anaren, van trobar enterrada una escultura de la Mare de Déu. Per això l'anomenaren la Mare de Déu de les Neus.

El santuari fou erigit al 1760 on hi havia hagut un antic oratori a la Mare de Déu dels Àngels i, després, a la Verge de les Neus. Posteriorment a la guerra del francès, es dedicà a Sta. Afra, però encara ara es venera també la Mare de Déu de les Neus (podem apreciar la seva imatge, molt petiteta, a dalt de tot del retaule que hi ha a l'interior del temple dedicat a Santa Afra).

No se sap amb certesa des de quan la Mare de Déu de les Neus és venerada en aquest temple, es coneix però, que ja en el segle XVIII existia una imatge dedicada a ella i que probablement el seu culte podria venir de molt més lluny, fins i tot des dels inicis d'aquest centre de devoció.

El que sí se sap és que la devoció a Sta. Afra s'estengué després de les invasions Napoleòniques, al segle XIX. A Sant Narcís se li atribuïren els èxits aconseguits en aquesta guerra, i Sta. Afra, havia tingut molt contacte amb ell. La devoció a Santa Afra, era pels gironins, una mena de “devoció col·lateral”. Perquè ho entenguem, explicarem una mica la història de Sta. Afra, malgrat que no tingui massa credibilitat històrica.

S’explica que els avis d’Afra arribaren procedents de Xipre a Augsburg (Alemanya) i que allà foren iniciats en l’adoració de la deessa Venus. Afra fou entregada com a prostituta al servei de la deessa per la seva pròpia mare Hilària. Durant la persecució de Dioclecià (c. 304), el Bisbe Narcís de Girona, es refugià amb el seu Diaca Fèlix dels seus perseguidors a Augsburg i trobà asil a casa d’Afra, de religió pagana. Aquest contacte féu que la família es convertís al Cristianisme, i foren batejats. L’endemà, però, el prefecte d’ Augsburg, Gaius, i de religió pagana, tingué coneixement que tan San Narcís com Sant Fèlix havien passat la nit en aquella casa i va ordenar que Afra per la seva inamovible devoció cap a la fe cristiana refusant la participació de ritus pagans, fos cremada viva en un pal d’un areny del riu Lech.

L'església té una sola nau amb capelles laterals, i bona part de la seva estructura pertany a una reforma de principis del segle XX, quan -entre altres- se li afegí l’atri i el campanar, coronat amb una cúpula apuntada i que sosté una creu.

L'interior, perfectament condicionat, guarda un retaule de línies barroques que emmarca una imatge de la santa. La representaren custodiada a banda i banda per St. Narcís i el seu Diaca St. Feliu, percussors del seu cristianisme i emblemes de la ciutat de Girona. El retaule reprodueix l'estil barroc, però no és original de l'època. Enganxada a la dreta de l'església hi ha l'hostatgeria que ha funcionat durant molts anys.

Essent el santuari de Sta. Afra, destruït a la Guerra Civil, (l'únic testimoni originari de la devoció a Sta. Afra d’abans de la guerra civil al santuari, són dos ex-vots del segle XVIII que es conserven en una petita habitació del Santuari: dues pintures sobre taula de petites dimensions amb la il·lustració de pregàries) el custodià fins l'any 1953, any en què va morir als 91 anys, Mn. Lluís Carbonell Perpiñá, ànima del santuari en els seus orígens. El seu germà, en Manel Carbonell, i propietari de Ginestar, també hi tenia forta vinculació amb el Santuari. Va morir atropellat per un carro i a la part de darrere del campanar hi ha una placa a la seva memòria que recorda la gran dedicació del Sr. Carbonell al temple i a la construcció del campanar -2 de maig de 1904-.

Després, mossèn Joaquim Cornellà i Sala va continuar l'incansable tasca. Mossèn Joaquim Cornellà,- que fins no fa un parell d'anys, era el rector vigent,- féu reconstruir el santuari al 1958, a poc a poc, col·locant un retaule a l'altar major amb la talla de Sta. Afra realitzada per Ramon Pericay, que li costà cent-vint mil de les antigues pessetes. I va anar adequant l'hostatgeria i fent reformes al temple, fins gairebé els nostres dies. Un mèrit ben atribuït a Mossèn Cornellà. Abandonada durant un temps, el restaurant torna a funcionar cada dia durant tot l'any pels sopars.

La Mare de Déu de les Neus és invocada per les noies boniques i gentils, i en canvi, Santa Afra és invocada contra les pedregades i també per guarir de diverses malalties: febres, tifus, verola, xarampió, ronya, lepra i tumors diversos.

Avui dia es celebra missa cada diumenge a les 12 del migdia, i un aplec anual molt popular el 5 d'agost, dia de la trobada de la Mare de Déu de les Neus. Segons una llegenda popular, aquell dia de l'Aplec de Santa Afra, és quan s'experimenten amb més força els raigs del sol i, en canvi, el bestiar dels masos propers al santuari resten a l'aire lliure com si res. I també es diu que..."En l'Aplec de Santa Afra ni les mosques ni les abelles piquen".